Cas de Febrer 2004 Hospital Santa Caterina de Girona, Hospital
Sant Jaume d´Olot* i Ressonància Girona ** Secció: Osteomuscular |
 Agrupació
de Radiòlegs de Catalunya |
OSTEOMIELITIS MÚLTIPLE PER SHIGELLA FLEXNERI
TROBALLES
Figura 1:Rx húmer esquerre: lesions lítiques a regió metàfiso-diafisària proximal
Figura 2: RM STIR axial a nivell espatlles: alteració senyal, hiperintensa,
a nivell
húmer dret, amb col•leccions líquides adjacents articulació escàpulo-humeral
bilateral
Figura 3: Rx colzes: osteopènia, amb petites lesions lítiques i reacció periòstica humeral
Figura 4:RM STIR axial húmer: alteració senyal hiperintensa del moll de l´os, amb afectació cortical i teixits tous adjacents
Figura 5: RM T2 colze: alteració senyal de l´ os medul•lar de la diàfisis del radi amb col•leccions líquides adjacents.
Figura 6: Rx genolls: lesions lítiques a nivell diàfisis distals femorals i tíbia proximal esquerre.
Figura 7 : RM STIR coronals fèmurs: alteració difusa e hiperintensa
del senyal del moll de l´os,
amb afectació teixits tous.
DISCUSIÓ
La drepanocitosi és una hemoglobinopatia caracteritzada per la presència de HbS. Les troballes clíniques venen donades per la deformació dels hematies, que altera la microcirculació, amb augment de la viscositat sanguínia, estasi, infarts, necrosi i infeccions. L´afectació es multisistèmica: pulmonar, SNC, esplènica, renal, osteomuscular…
A nivell esquelètic, la proliferació-hiperplàsia del moll de l´os per compensar l´anèmia , provoca expansió de l´espai medular, especialment a nivell del crani, donant l´aspecte de crani en raspall.
Les complicacions a nivell ossi, inclouen l´infart i l´osteomielitis. L´infart típicament afecta la cavitat medul.lar i les epífisis. L´isquèmia ràpidament causa dolor. En fases inicials la radiologia pot ser normal. Posteriorment apareixen areas radiolúcides, primer mal definides, i més endavant amb àrees escleròtiques. En fases tardanes s'observa una vora escleròtica rodejant àrees més lítiques.
L´osteomielitis és una seriosa complicació, molt menys freqüent que l´infart, on el gèrmen més sovint implicat es la Salmonella, seguit de l'estafilococ aureus. L´osteomielitis pot ser difícil de diferenciar de l´infart. Les troballes radiològiques inclouen l´osteopènia, periostitits, però no són específics. La RM és la tècnica més sensible, en la qual es demostra una anormal alteració del senyal de l´os. Desafortunadament l´infart pot tenir una aspecte semblant, tot i que l´anormalitat dels teixits tous, amb edema, alteracions a nivell de periosti, fascies, teixit muscular i greix subcutani pot suggerir més l´osteomielitis. En conclusió, els estudis per imatge no poden encara diferenciar l´osteomielitis de l´infart.
El diagnòstic del cas es va fer en base a dos hemocultius (a l'ingrés) positius a Shigella Flexneri, així com cultiu de l´aspirat d´húmer dret i tíbia esquerre, també positius, al mateix germen.
BIBLIOGRAFIA
Gael J. Lonergan, David B. Cline and Susan L. Abbondanzo. Sickle Cell Anemia. Radiographics. 2001; 21:971-994
Si vols
fer comentaris sobre el cas fes-ho a la pàgina del foros