En la TC pèlvica s’identifica una lesió lítica a nivell de la pala ilíaca dreta, de mides de 125x95x100mm (TxAPxL), amb un centre hipodens suggestiu de necrosi, de vores ben definides, i que desplaça al ms psoas sense infiltrar-lo, però que sí sembla  infiltrar el ms. gluti major dret.
En la TC toràcica s’observa un nòdul sòlid pulmonar en el segment anterobasal del LID, i un nòdul tiroïdal esquerre, de 30mm, amb fines calcificacions perifèriques.

1. NEOPLÀSIES MALIGNES:

   • Metàstasis, sobretot de cèl.lules renals i de tiroides, menys freqüent de mama, pulmó, melanoma i feocromocitoma
   • Plasmocitoma
   • Limfoma òssi primari
   • Tumor òssi primari (condrosarcoma, reticulosarcoma, fibrosarcoma)

   NEOPLÀSIES ÒSSIES BENIGNES:

   • Quist òssi aneurismàtic
   • Tumor de cèlules gegants
   • Encondroma

   NO NEOPLÀSICS:

   • Displàsia fibrosa
   • Pseudotumor hemofílic
   • Tumor bru del hiperparatiroïdisme Hidatidosi

Metàstasis òssia d’un carcinoma de tiroides.

Es va realitzar una ECO-PAAF de la massa ilíaca, on es va trobar en l’estudi inmunohistoquímic positivitat per a tiroglobulina i TTF-1, suggestius de metàstasis d’origen tiroïdal.
Posteriorment es va realitzar ECO-PAAF del nòdul tiroïdal, que es va informar com a carcinoma papil.lar de tiroides, variant fol.licular.
Finalment la tiroidectomía total i la biòpsia van donar el diagnòstic definitiu de carcinoma pobrament diferenciat (insular)  de tiroides amb metàstasis pulmonars i òssies.

CARCINOMA INSULAR DE TIROIDES:
En 1984 es va descriure un nou tipus de carcinoma de tiroides que es va anomenar carcinoma insular de tiroides.
Les seves claus diagnòstiques són la formació de gotims sòlids de cèl.lules tumorals, el petit tamany i la uniformitat de les cèl.lules, una presència variable d’activitat mitòtica, l’existència d’invasió capsular i vascular, i freqüents focus de necrosi. A més, les cèl.lules es tenyeixen amb anticossos antitiroglobulina, però no amb anticossos anticalcitonina (positius en el carcinoma medul.lar). També es pot trobar un component insular en un carcinoma papil.lar o fol.licular. Les metàstasis són freqüents.
Els autors veuen aquest tipus tumoral con un carcinoma pobrament diferencitat, situat morfològicament i biològicament en una posició intermitja entre els tumors tiroïdals ben diferenciats (papil.lar i fol.licular) i els totalment indiferenciats.
El  carcinoma insular es poc freqüent, oscil.la entre un 4 i un 15% de tots els carcinomes tiroïdals.
Té un clar predomini en dones, i es presenta més tardanament que el carcinoma diferenciat (56 envers 36 anys).
Són més freqüents les metàstasis a distància (26% envers 2%) que en els carcinomes diferenciats. Les més freqüents es localitzen en pulmó, mentre que les metàstasis en l’ós es troben en segon lloc en freqüència.
Al haver-hi captació de iode es pot utilitzar la gammagrafía amb I-131 per a determinar l’existència de metàstasis. Recentment s’ha descrit la utilitat del TC 99m MIBI, que podria captar lesions que passen desapercebudes, amb l’avantatge de no haver d’interrompre el tractament amb hormona tiroidea.
La utilitat del PET amb captació de fluorodeoxyglucosa (F-18 FDG) no està establerta, tot i que està referida una falta de captació d’aquest ió en el que els autors denominen “fenòmen flip-flop” que seria un patró alternatiu de captació al I-131 i F-18 FDG; tot i ser un tumor pobrament diferenciat, el metabolisme de la glucosa no estaria augmentat. Seran necessaris més estudis per a confirmar aquestes troballes.
Tot i que no està demostrat quin és el tractament idoni, ni que la cirurgia extensa millori el pronòstic, la majoria dels autors realitzen tiroidectomía total i tractament postquirúrgic amb I-131. Alguns autors defensen una actitud més conservadora, ja que no han trobat diferències significatives en la supervivència.
La necessitat d’una limfadenectomía no està definida, tot i que sembla una maniobra necessària en cas de que existeixi una cadena ganglionar amb afectació clínica evident.
No existeix unanimitat sobre el valor pronòstic de variables com l’edat, sexe, mida del tumor o metàstasis a distància.
El càncer insular presenta un pitjor pronòstic que el càncer diferenciat, incloent una major taxa de recurrències i una mortalitat més alta, amb una supervivència als 5 anys d’un 20% en estadis avançats.

1. Insular Carcinoma: An Infrecuent Subtype of Thyroid Cancer JM Rodriguez, P. Parrilla, A. Moreno, J Sola, A. Pinero, S. Ortiz and T. Soria Am. Coll Surg 1998 Nov; 187 (5) 503-508
2. Carcinoma insular de tiroides T. Blasco Segura, A.P. Regueira, C.Fernádez Martinez, C.Flors and J.V. Roig An Med Interna vol 17 Nº 11 592-594 2000.
3. Metástasis ósea como primera manifestación de carcinoma folicular de tiroides M. Medina-Perez, E. Navarro, M. Reyes An Med Interna vol 18 Nº6 337-338 2000.
4. Bone Metastases from Thyroid carcinoma. A histopathologic study with clinical correlates Satish K Tickoo et al Arch Pathol Lab Med vol124, octuber 2000 1440-1447.
5. Tc-99m MIBI scintigraphic detection of metastatic insular thyroid carcinoma Zak IT, Seabold JE, Gurl NJ Clin Nucl Med 1995 Jan; 20 (1): 31-6
6. Insular carcinoma of the thyroid. Sanz J, Cerpa F. Domínguez M, Franco C, Jadresic A, Pérez G, Phillip V Rev Med Chil 1999; 127: 329-31
7. Carcinoma insular de tiroides. Moreno A, Rodríguez JM, Parrilla P y Sola J. Cir Esp 1996; 60: 453-455.