CENTRE DE TREBALL: CENTRE MČDIC TEKNON

AUTORS: Quintela Aguado, A. , Vidal Pérez, R. , Romera Lobato, N. , Vilŕ Parera, C. , Mata Duaso, JM. , Escobar Amores, M.

Pacient de 43 anys, fumador, sense altres antecedents d’interés. Taxista de professió. Disnea lleu d’un mes d’evolució, afebril. Analítica sense troballes rellevants.


Important: Per visualitzar els estudis el sistema us demana una clau d’accés, utilitzeu les següents:
Usuari: rad
Contrasenya: rad

Estudi Rx tòrax normal. TC toràcic mostra augment de densitat del parènquima pulmonar “en vidre esmerilat”, amb afectació centrilobulillar i respectant septes. L’afectació pulmonar és difusa, encara que amb predomini a lòbuls superiors. No evidencia d’engruiximents peribronquials. Lleu enfisema pulmonar.

  1. Pneumonitis descamativa.
  2. Pneumonitis per hàbit tabàquic.
  3. Proteinosi alveolar.
  4. Pneumonitis per hipersensibilitat.
  5. Pneumonitis intersticial no específica.

 

Pneumonitis per hipersensibilitat.

La pneumonitis per hipersensibilitat és una malaltia inflamatòria causada per antígens inhalats que provoquen una resposta inflamatòria linfocitària a vies aéries perifèriques i interstici. El desenvolupament de la malaltia depen del tipus d’antigen i del grau d’exposició.

La radiografia de tòrax és normal en molts casos, sobretot en fases inicials, essent molt sensible el TC. El patró radiològic característic en fase aguda sol ser augment de densitat “en vidre esmerilat”, amb o sense consolidació pulmonar. En fase subaguda, hi ha l’aparició d’un patró micronodulillar. En fase crónica, apareixen canvis per fibrosi. L’afectació dels camps pulmonars sol ser en lóbuls superiors en fase aguda.  En fase subaguda i crónica l’afectació és de predomini en lóbuls inferiors.

El diagnòstic davant d’una clínica sospitosa amb quadres repetits de simptomatologia respiratoria sol basar-se en la història clínica, antecedents laborals o altres vies de contacte amb l’antigen desencadenant. En altres casos cal recorrer a rentat broncoalveolar, diagnòstic inmunològic (anticossos precipitants), provocació bronquial específica i, en rares ocasions, biòpsia pulmonar transbronquial.
En el diagnòstic diferencial, la pneumonitis intersticial descamativa i la pneumonitis intersiticial no específica presenten generalment un predomini subpleural, i rarament mostren nòduls centrilobulillars.

La proteinosi alveolar sol mostrar un engruiximent llis del septes interlobulillars. La pneumonitis per hàbit tabàquic mostra unes troballes radiològiques similars amb la NH, amb antecedent de tabaquisme, i en aquest cas el diagnòstic definitiu de NH es va fer reinterrogant al pacient, que va referir proximitat al seu domicili, desde feia un parell de mesos, d’una granja a on es confinaven de forma masiva aus de corral.

- Jan V. Hirschmann, Sudhakar N.J. Pipavath, and J. David Godwin. Hypersensitivity Pneumonitis: A historical, clinical and radiologic review. Radiographics November 2009 29:1921-1938.
- Hypersensitivity Pneumonitis: Spectrum of High-resolution CT and pathologic findings. Am. J. Roentgenol. , Feb 2007; 188: 334-344.
- Chronic Hypersensitivity Pneumonitis: CT features-comparison with pathologic evidence of fibrosis and survival. Radiology August 2007 244:591-598.

 

 

Radiòlegs de Catalunya