CENTRE DE TREBALL: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Radiodiagnòstic. Secció d’ecografia .

AUTORS:Idoia Corcuera Solano, Pilar Estrada, Enric Montserrat, Jorge Otero, A Martínez-Noguera


email de contacte: Icorcuera@santpau.cat

 

Nen de 5 anys amb augment testicular dret. No dolor. No febre. Antecedent de leucèmia aguda en remissió completa.


Important: Per visualitzar els estudis el sistema us demana una clau d’accés, utilitzeu les següents:
Usuari: rad
Contrasenya: rad

 

Figura 1: Ecografia testicle esquerre: ecografia sagital testicular esquerra que mostra un teste de grandària normal i ecoestructura homogènia. L’estudi Doppler-color mostra una vascularització normal.
.
Figura 2:  Ecografia testicle dret:  Ecografia sagital testicular dreta on s’observa una massa sòlida ben definida hipoecogènica.

Figura 3: Ecografia testicle dret:  Ecografia sagital testicular dreta  amb Doppler-color on s’observa un increment de la senyal traduint un augment de la vascularitzacio.

 

- Hematoma intratesticular
- Quist epidermoide
- Resta tumoral adrenal
- Infiltració linfomatosa
- Tumor de cèl•lules de Leydig

Infiltració linfomatosa focal testicular secundària a una Leucèmia Linfoblàstica Aguda.

En un cas de patologia testicular el primer que s’ha de fer és classificar la lesió en patologia inflamatòria, traumàtica o tumoral.
Davant d’una massa testicular intraprenquimatosa sense dolor, s’ha de pensar en el diagnòstic d’un procés neoformatiu primari o metastàsic. Per tant, s’exclouen les patologies testiculars traumàtiques i inflamatòries agudes. S’ha de tenir en compte, que les lesions inflamatòries cròniques focals es poden comportar com una lesió pseudotumoral i sense dolor (granulomes, sarcoide, tuberculosis).
En el context de malalties sistèmiques s’ha de pensar en la hiperplàsia adrenal congènita ja que pot donar masses testiculars. És una malaltia congènita d’herència autosòmica recessiva on hi ha una alteració del gen 21-hidroxilasa. Poden existir restes adrenals que creixen per l’efecte de les hormones causant restes tumorals adrenals a nivell testicular de forma uni o bilateral. L’aspecte ecogràfic és el d’una massa heterogènia, hipoecoica, que engloba el mediastí. Al doppler són lesions hipervasculars. És important el seu diagnòstic per evitar-ne la cirurgia.
Dins dels tumors testiculars s’ha de diferenciar entre els tumors testiculars primaris i els tumors metastàsics.
Els tumors testiculars primaris es divideixen entre tumors de cèl·lules germinals i tumors de l’estroma gonadal.

 

Tumor de cèl·lules germinals

Seminoma
Carcinoma de cèl·lules embrionàries
Tumor del sinus endodèrmic
Teratoma
Coriocarcinoma

Tumors de l’estroma gonadal

Tumor cèl·lules de Leydig, cèl. Sertoli, cèls granulosa.

Els tumors que metastatitzen amb més freqüència al testicle són el linfoma i la leucemia. Altres que també ho poden fer són els tumors de pulmó, la pròstata, el ronyó i del tracte gastrointestinal.

L’ecografia és una tècnica molt sensible per detectar masses testiculars però poc específica. No obstant hi ha algunes característiques ecogràfiques que ens ajuden a caracteritzar les lesions.

Els seminomes solen ser masses sòlides hipoecogèniques ben diferenciades, estan associats amb l’antecedent de criptorquídea. Afecten sobretot a adults joves. Són molt radiosensibles i tenen bon pronòstic. El carcinoma de cèl·lules embrionàries és heterogeni, poc definit i pot tenir zones quístiques i la presència de calcificacions. Té marcadors positius per l’AFP i l’hCG, que serveixen tant pel seu diagnòstic com per al seguiment. Són tumors més agressius, capaços d’envair la túnica albugínia i metastitzar. El tumor del sinus endodèrmic o tumor del sac de Yolk és el tumor de cèl·lules germinals més freqüent en nens, sobretot en menors de 2 anys. Els seus marcadors tumorals són l’AFP i el lactat deshidrogenasa. Ecogràficament es comporta com una massa amb àrees hipoecoiques que tradueixen necrosi, que reemplaça a tot el testicle. el teratoma sol ser una lesió ben definida amb àrees quístiques i calcificades. Es presenta en dos pics d’edat, en nens i en adults de 20-40 anys. El coriocarcinoma té un patró heterogeni a causa de la presència d’hemorràgia, necrosi i calcificacions. És el menys freqüent. És molt agressiu i metastatitza tant per via hemàtica com limfàtica.
El quist epidermoide es el tumor benigne més freqüent. Ecogràficament es veu com una lesió ecogènica amb àrees hipoecogèniques. És característic un anell hipoecogènic envoltant la lesió donant un aspecte de capes de ceba. És característicament avascular.

Els tumors de l’estroma gonadal es presenten moltes vegades amb símptomes secundaris a la producció d’andrògens i estrògens. Solen ser en nens de 3 a 6 anys i són tumors benignes. A l’ecografia es veuen la majoria de vegades com una massa petita i hipoecoica, quan són grans poden ser heterogenis.

Les lesions metastàsiques poden tenir dos patrons ecogràfics. Poden presentar-se com una lesió difusa infiltrativa que reemplaça el parènquima testicular normal, o bé com una lesió focal ben definida hipoecoica. El Doppler demostra una hipervascularització de la lesió en tots dos casos.

En el cas que presentem donada la clínica del pacient, el seu antecedent i les imatges ecogràfiques que presentava, es va suggerir el diagnòstic de lesió focal  metastàsica secundària a una recidiva de la leucemia aguda.

El diagnòstic es va confirmar anatomopatològicament.

Les metàstasis testiculars es donen més freqüentment en moments en el que el pacient està en RC i ja no pren QT. Les cèl·lules leucèmiques en el teste no responen tan bé al QT per la barrera sanguínia de les gònades, i fa que sigui una localització freqüent en recidives tumorals.

 

  1. Ultrasound of the Scrotum. Esma A. Akin, MD, Nadia J. Khati, MD, and Michael C. Hill, MB. Ultrasound Quartely. Volume 20, number 4, December 2004.
  2. From the Archives of the AFIO. Tumors and Tumorlike Lesions of the Testis: Radiologic-Pathologic Correlation. Paula J. Woodward, MD, Roya Sohaey, MD, Michael J. O’Donoghue, LCDR, MC, USNR, Douglas E. Green, MD  RadioGraphics 2002; 22:189–216
  3. US of Acute Scrotal Trauma: Optimal Technique, Imaging Findings, and Management. Corinne Deurdulian, MD, Carol A. Mittelstaedt, MD , Wui K. Chong, MD, Julia R. Fielding, MD. RadioGraphics 2007; 27:357–369
  4. US–MR Imaging Correlation in Pathologic Conditions of the Scrotum. Woojin Kim, MD, Mark A. Rosen, MD, PhD, Jill E. Langer, MD, Marc P. Banner, MD, Evan S. Siegelman, MD,  Parvati Ramchandani,MD. RadioGraphics 2007; 27:1239–1253
  5. Gray-Scale and Color Doppler Sonography of Scrotal Disorders in Children: An Update. Celestino Aso, MD, Goya Enríquez, MD ● Marta Fité,MD, Nuria Torán, MD, Carmen Piró, Joaquim Piqueras, MD, Javier Lucaya, MD. RadioGraphics 2005; 25:1197–1214

 

 

 

Radiòlegs de Catalunya