CENTRE DE TREBALL: Hospital Sant Jaume de Calella i Hospital de Blanes. Radiodiagnòstic.

AUTORS: Manuela Zarcero Estevez, Marta Fité Grau , Margarita Garci Cebria , Silvia Ribera Tello , Pau Galindo Rodriguez, J. Lodo Besse.


email de contacte: mzarcero@salutms.cat

 

Pacient de 81a, que presenta un augment progressiu des de fa un any del testicle esquerre, sense altra simptomatologia acompanyant.
Antecedents Patològics: Herniorràfia inguinal dreta fa 30 anys, amb atròfia testicular secundària.


Important: Per visualitzar els estudis el sistema us demana una clau d’accés, utilitzeu les següents:
Usuari: rad
Contrasenya: rad

 

ECOGRAFÍA: Gran tumoració heterogènia, sòlida, hipoecogènica,de 21cm x 15cm, en regió escrotal esquerra , de morfología pseudonodular, sense poder diferenciar epidídim ni teste.

TC ABDOMINAL: Gran tumoració localitzada a cordó espermàtic esquerre amb creixement a regió escrotal, de densitat heterogènia; sòlida-grasa i quística, presentant alguna calcificació puntiforme en el seu interior. Aquesta massa desplaça caudalment el testicle esquerre i contralateralment el testicle dret, així com les estructures perineals.

 

1- Hernia inguino- escrotal.
2- Hematocele paratesticular.
3- Gran hidrocele amb envans i signes de complicació.
4- Epididimitis infecciosa de curs crònic (TBC).
5- Procés neoformatiu paratesticular.

Liposarcoma desdiferenciat del cordó espermàtic.

Els tumors paratesticulars són molt infreqüents (7-10% dels tumors intraescrotals) amb una elevada incidència de malignitat ( 30%), essent en general de tipus sarcomatoide: leiomiosarcomes ( 32%), rabdomiosarcomes (24%), liposarcomes ( 20%), fibrohistiocitoma maligne ( 13%) i sarcomes desmoplàsics de cèl.lules rodones.

Els liposarcomes són lesions que s’originen en el teixit mesodèrmic, infreqüents i localitzats principalment dins de l’aparell urinari a la regió paratesticular, essent el cordó espermàtic la localització més freqüent , 76%.

La major incidència de liposarcomes els trobem entre els 50-70 anys. Presenten un creixement molt lent, arribant a mesurar fins a 30cm o més.

Es classifiquen en quatre subtipus histològics:

  • Ben diferenciats.
  • Mixoide i cèl.lules rodones.
  • Pleomòrfic.
  • Desdiferenciat.

El métode diagnòstic es farà mitjançant la CLÍNICA (tumoració inguino-escrotal de creixement molt lent que s’associa amb molèsties relacionades amb el volum tumoral), L’ ECOGRAFIA, la TC ABDOMINOPÈLVICA i la RMN inguinoescrotal.

La disseminació d’aquest tumor és loco - regional, a partir del cordó fins al canal inguinal i d’aquí a la cavitat abdominal. La disseminació vía limfàtica / hematògena és infreqüent. La limfadenectomía retroperitoneal no ha demostrat millor pronòstic.

El tractament és quirúrgic; orquiectomía radical, amb marges quirúrgics de resecció lliures. La quimioteràpia i radioteràpia no tenen un paper clar en el tractament, ja que són tumors de baixa incidència i l’experiència és retrospectiva arran de casos clínics aïllats.

La supervivència als 5 anys és d’un 70%, depenent de la mida del tumor, del subtipus histològic i del tipus de resecció quirúrgica realitzada.

 

  1. Extratesticular Scrotal Masses: Radiologic- Pathologic Correlation. From the Archives of the AFIP. Paula F. Woodward, MD. Cornelia M. Schwab, MD. Isabell A.Sesterhenn, MD. Ragiographics 2003; 23, 215-240.
  2. Liposarcoma del cordón espermático: Nuestra experiencia y revisión de la literatura. Alejandro Garcia Morúa, Juan Fermin Lozano Salinas, Federico Valdés Sepúlveda, Homero Zapata, Laura Salvador Gomez Guerra. Actas urológicas españolas 2009;33(7):811-815.
  3. Liposarcoma de cordón espermático. Asociación con carcinoma de próstata. Comunicación de un caso y revisión de la literatura. C. Müller Arteaga, J. Egea Camacho, T. Álvarez Gago, J.R. Cortinas González, V.Gonzalo Rodríguez, E. Fernández del Busto. Actas urológicas españolas julio/ agosto 2005.
  4. Paratesticular Liposarcoma. Montgomery E, Fisher C. Am J Surg Pathol 2003;27( 1):40-47.

 

 

 

Radiòlegs de Catalunya