Radiologia simple: La radiografia simple mostra una lesió lítica, geogràfica, de marges ben definits i escleròtics.

RM: En RM és una lesió ben delimitada, hiperintensa en seqüències potenciades en T2 pel contingut mixoide i amb una vora hipointensa en totes les seqüències que representa una vora esclerosa. S’observen petites zones marginals hiperintenses en T1 que poden correspondre a greix o mineralització.

1. Lipoma intraossi.

2. Displasia fibrosa.

3. Infart ossi.

4. Fibromixoma lipoesclerosant.

Fibromixoma lipoesclerosant.

El fibromixoma lipoesclerosant ossi és una lesió benigna caracteritzada per una complexa barreja d'elements histològics: lipoma, fibroxantoma, mixoma, mixofibroma, formacions quístiques, elements tipus displàsia fibrosa, necrosi greix, infart ossi i, menys freqüentment cartílag. És una entitat que presenta una localització i aparença radiològica característiques i sol diagnosticar-se de forma incidental, però quan els pacients presenten clínica sol ser dolor o fractura patològica.
La paraula lipoesclerosant es refereix a la formació d’ós o mineralització en el si del teixit adipós alterat i la paraula fibromixoma es deu a les àrees fibroses o mixofibroses en relació a metaplasia òssia i/o mineralització distròfica a la grassa necrótica. La proporció de teixits és variable. Existeixen diverses teories sobre el seu origen, però cap no ha estat totalment demostrada. Podria ser una barreja de canvis en el greix alterat dels lipomes involucionats. Aquests elements histològics també estan presents a la displàsia fibrosa i estudis genètics recents suggereixen que és una variant de la mateixa. També es postula la possibilitat d'una evolució des de la displàsia fibrosa a causa de la fatiga o estrés a què es veu sotmesa aquesta lesió.
A vegades la diferenciació histopatològica entre displàsia fibrosa i fibromixoma lipoesclerosant només és possible mitjançant estudi genètic, que mostra certes mutacions típiques de la displàsia fibrosa, encara que no és totalment fiable en existir la possibilitat de falsos negatius. El fibromixoma lipoesclerosant té una aparença radiològica i distribució en l'esquelet relativament característica.  La seva localizació habitual (85% dels casos) és el fémur preferentment la zona intertrocantèria.
En la radiologia simple es presenta com una lesió intertrocatèria lítica amb marges esclerosos. En TC s'observen zones de baix valor de atenuació per la presència de teixit mixoide i alta atenuació per esclerosi marginal i una matriu mineralitzada globular i irregular. En RM es presenta com una lesió ben delimitada, hiperintensa en seqüències potenciades en T2 pel contingut mixoide i amb una vora hipointensa en totes les seqüències que representa esclerosis. Pot no identificar-se component gras en la TC o RM  per presència d’escassa quantitat del mateix i abundant teixit mixofibros i fibroossi.
El principal diagnòstic diferencial és amb el lipoma intraossi,  però en el cas de lipoma intraossi existeix senyal de greix intralesional (hiperintensa en T1) , tot i que en lipomes amb un estadi involutiu alt pot apreciar-se únicament anell gras perifèric. En el cas de displàsia fibrosa, presenta una senyal intermitja en T2 i homogèniament hipointensa en T1 i menor esclerosis. Finalment l’infart ossi presenta típicament vores serpinginoses i pot ser múltiple.
A vegades la diferenciació  radiològica no és possible. La gammagrafıa sol mostrar una captació  lleugera-moderada del traçador, de forma similar a la displasia fibrosa. En el PET les lesions òssies benignes (com la displàsia fibrosa) típicamente no mostren augment de captació de (18) F-fluoro-2-deoxi-glucosa, però en alguns casos s'observa un augment significatiu que pot confondre aquestes lesions amb un tumor maligne o una metàstasis.
El percentatge de transformació maligna a osteosarcoma i histiocitoma fibros maligne és aproximadament del 10%, més gran que en la displàsia fibrosa. Es pot observar destrucció cortical o massa de teixits tous.
El tractament es reserva als casos simptomàtics  mitjançant curetatge, empelt o fixació i quan es produeixen fractures patològiques, cal artroplàstia articular.

- Nieto A, Pérez-Andrés R, Lorenzo JC, Vilanova JC. Diagnóstico por imagen del fibromixoma lipoesclerosante óseo. Radiologia. 2010 Mayo-junio
- Kransdorf MJ,Murphey MD,Sweet DE.Liposclerosing myxofibrous tumor: a radiologic-pathologic-distinct fibro-osseous lesion.Radiology.1999;212:693–8.
- SteggerL,JuergensKU,KlieschS,WormannsD,WeckesserM. Un expected finding of elevated glucose uptake in fibrous dysplasia mimicking malignancy:contradicting metabolism and morphology in combinedPET/CT. Eur Radiol.2007;17:1784–6.