Les troballes radiològiques ajuden a caracteritzar la lesió, veure la seva relació amb les estructures adjacents i planificar la cirurgia, que permetrà un diagnòstic anatomo-patològic.
- Pneumonitis descamativa.
- Pneumonitis per hàbit tabàquic.
- Proteinosi alveolar.
- Pneumonitis per hipersensibilitat.
- Pneumonitis intersticial no específica.
Cistoadenocarcinoma quístic multiloculat de pròstata.
Una voluminosa massa pèlvica, multiquística, amb alguns septes engruixits, que desplaça el recte, la pròstata, les vesícules seminals, els urèters i la bufeta urinària i sense signes radiològics d’invasió de les estructures adjacents en un home és extremadament infreqüent. I és que els cistoadenomes/cistoadenocarcinomes de pròstata són neoplàsies prostàtiques molt rares, amb pocs casos descrits en la literatura mèdica (16 aproximadament). Es localitzen en la línia mitja de la pelvis, entre la bufeta urinària i el recte.
Histològicament, el cistoadenocarcinoma de pròstata es caracteritza per estructures quístiques de parets fibroses revestides per un epiteli glandular monoestratificat i poliestratficat amb severa atípia cel·lular. La positivitat per l’antigen prostàtic específic en l’estudi per immunohistoquímia, confirma l’origen prostàtic.
En el seu diagnòstic diferencial s’ha d’incloure les patologies benignes i malignes de la pròstata i vesícules seminals així com les masses retrovesicals.
Els quists prostàtics poden ser congènits, que s’associen a malformacions dels ductes mesonèfric i paramesonèfric o adquirits, que poden correspondre a quists de retenció, parasitaris o neoplàsics; el carcinoma quístic de pròstata representa el 0,6% de tots els tumors prostàtics i pot aparèixer o associat a l’adenocarcinoma clàssic o bè associat a la variant mucinosa; L’etiopatogènia per la seva aparició seria la degeneració quística per necrosis i/o hemorràgia d’un carcinoma prostàtic o bè la degeneració maligne de l’epiteli de recobriment d’un quist de retenció. Altres neoplàsies quístiques de la pròstata a considerar serien el carcinoma adenoideo quístic de la pròstata, el tumor epiteli-estromal quístic de la pròstata i el cistoadenoma-cistoadenocarcinoma multilocular de la pròstata.
Generalment la dilatació moderada de les vesícules seminals és una patologia molt freqüent però l’aparició d’una voluminosa massa és molt inusual; la majoria són congènits i s’associen a agenèsia renal ipsilateral i menys freqüentment són adquirits, la majoria secundaris a una obstrucció dels conductes ejaculadors, ja sigui per infeccions urinàries o per la seva obstrucció per un procés neoformatiu.
Tot i que típicament els cistoadenomes/cistoadenocarcinomes s’originen de la pròstata, poden originar-se sense que tinguin un contacte directa amb la pròstata. Per aquest motiu, cal incloure en el diagnòstic diferencial masses quístiques retrovesicals com són el limfangioma, el teratoma, el sarcoma quístic i el quist d’inclusió multiseptat peritoneal.
- Chowdhury MM, Abdulkarim JA. Case report: multilocular cystadenoma of the próstate presenting as a giant pelvic mass. Br J Radiol. 2009; 82 (982): e200-1.
- Rusch D, Moinzadeh A, Hamawy K, Larsen C. Giant multilocular cystadenoma of the próstate. Am J Roentgenol. 2002; 179 (6): 1477-9.
- Park JP, Cho NH, Oh YT, Choi YD. Giant multilocular cystadenoma of the próstate presenting with obstructive aspermia. Yonesi Med J. 2007; 48 (3): 554-6.
- Sousa Escandon MA et al. Presentación de un carcinoma prostático como una gran massa quística pélvica. Acta Urológica Portuguesa. 2001; 18 (1): 57-60.
- Kajbafzadeh AM, Djaladat H. Extraprostatic Papillary Cystadenocarcinoma of the préstate. Souther Medical Journal. 2006. 99 (11): 1285-6.
|
